Nom d'objecte
exvot
Cultura/Període
Protohistòria i món iber
Material
bronze
Tècnica
colat
Seca
Datació
-400 / -300
Ubicació
Reserva provisional
Nom jaciment
Cueva de la Lobera - Los Altos del Sotillo
Municipi
Castellar de Santisteban (Jaen)
Mides
66 mm
Descripció
Llegir més
Exvot que representa una dama ibérica en actitud oferent. La dama vesteix una túnica llarga, cenyida al cos, que li arriba fins als turmells, sense mànigues, i amb una banda de tela que es creua davant del pit. Té uns trets facials ben perfilats, destacant els ulls. El cap està cobert per un tocat cònic que li cau per darrera de les espatlles a manera de capa o mantell. Llueix una torca o collar arrapat al coll i, a l'alçada de les orelles, dues rodelles, element característic que també trobem a l'escultura de la Dama d'Elx i altres exvots femenins.Presenta els braços desplegats cap endavant amb les mans obertes, desproporcionadament grans. Els peus, nusos, amb els dits marcats.
Tradicionalment s'ha considerat que aquestes representacions simbolitzen la persona que fa l'ofrena a la divinitat, en aquest cas una dona de posició elevada com denotaria l'element cònic del cap, la torca i les rodelles. Al santuari de Collado de los Jardines (Jaén). d'on procedeix aquest exvot, trobem figures femenines de característiques molt similars.
Els exvots són una mostra genuïna de la religiositat ibera, encara que el fenomen és intrínsec a moltes religions. Aquestes figures de bronze procedeixen de diversos santuaris i coves-santuaris del sud-est peninsular, on es van dipositar entre els segles V i I aC. Als santuaris es veneraven divinitats vinculades a la terra, la fertilitat, ritual de trànsit a la maduresa, etc. Els exvots permetien establir una relació directa de l'home amb les divinitats, atès que a canvi d'una donació o oferiment, es complia un prec. En la seva gran diversitat, els exvots proporcionen informació sobre la societat que els va crear, la seva indumentària i armament, i les formes d'ostentació i representació dels individus. Tant per la seva singularitat com per la mida petita i el fet que fossin de metall, van ser objecte de comerç d'antiquari des de mitjan segle XIX, i molts museus van adquirir-ne. El MAC compta amb més de 300 peces.
ARANEGUI GASCÓ, C., MOHEN, JEAN P. i ROUILLARD, P. 1998, Els ibers, prínceps d'occident. Catàleg de l'exposició. Fundació la Caixa, Barcelona. Núm. 34A del catàleg.
DD.AA. 2005, Celtíberos: tras la estela de Numancia. Catàleg de l'exposició Junta de Castilla y León, Sòria. Núm. 6 del catàleg.
TARRADELL, M. 1977, Imagen del arte ibérico, Ediciones Polígrafa, Barcelona. Pàg. 49, Fig. 47.
© Museu d'Arqueologia de Catalunya - Barcelona
Omeka ID
2519