Nom d'objecte
mosaic
Cultura/Període
Tardoantiguitat
Material
pedra
Tècnica
opus tessellatum
Seca
Datació
400 / 425
Seu
Museu d'Arqueologia de Catalunya - Empúries
Ubicació
Exposició permanent
Nom jaciment
Empúries. Àrea suburbana
Municipi
Escala, l' (Alt Empordà)
Mides
1360 x 2740 x 30 mm
Descripció
Llegir més
Lauda funerària de mosaic (segle V dC)
Lauda sepulcral trobada al maig de 2003 a les excavacions arqueològiques efectuades a l'interior de l'església medieval de Santa Margarida. Aquesta església es troba fora de les muralles de les antigues ciutats grega i romana d'Empúries, al costat de la carretera que condueix a Sant Martí d'Empúries. Es tracta d'una església del segle X que es va construir damunt d'estructures anteriors corresponents a un edifici baptismal i a un cementiri cristià d'inhumació pertanyent a l'Antiguitat Tardana (segles V-VIII), quan Empúries era la seu del bisbat del mateix nom.
La lauda formava part d'una tomba privilegiada constituïda per un sarcòfag rectangular de pedra amb coberta també de pedra a doble vessant, que fou col·locat retallant la roca natural. La tomba es va segellar amb aquesta lauda policroma de mosaic que presenta una inscripció funerària cristiana de tres línies a la part central. Més tard, es van efectuar nous enterrament que van malmetre parcialment la lauda, fet pel qual s'ha perdut la major part de la primera línia, precisament la que contenia el nom del difunt i el seu càrrec o categoria social.
La inscripció conservada és la següent:
(..............................................) .. S/QVIESCET
GAVDET/SPIRITVS/QVE/IN/CRISTO/LETA
TVR·PLVS/MINVS/VIXIT/ANIS/LX
La primera paraula conservada de la primera línia podria correspondre a (EPISCO)PVS, lectura que caldrà confirmar. Així la transcripció seria: "(..........) bisbe (?), {aquí} descansa. Frueix l'esperit que s'alegra en Crist. Va viure més o menys seixanta anys."
Aquesta lauda es data dins del primer quart del segle V i preenta una clara relació amb les manifestacions artístiques cristianes d'origen nord-africà, concretament de Tunísia.
© Museu d'Arqueologia de Catalunya - Empúries
Omeka ID
124